L'últim instint (conte de juliol)

Després d'haver-se quedat viuda, va comprendre que  havia de canviar la seua manera de pensar.

El món ja no era aquella existència plàcida que havia conegut. No era aquell continu pas de casella en casella, com un immens parxís.  La vida, la gent... tot era diferent. Ho havia sigut abans, però no se n'havia adonat. Per fi havia obert els ulls!

Als 89 anys, va vendre la casa familiar, els terrenys, fins i tot el cotxe. Els fills li deien que estava boja i van deixar de visitar-la.

Però no els va fer cas,  només va atendre el seu instint i es va traslladar a una cabana de la costa sud de Vietnam. 

Allí viuria el seu últim estiu, i tan sols el destí sabia quant duraria. Igual podia ser un mes que 10 anys.

De qualsevol manera, seria l'estiu més llarg i càlid de la seua vida.

Les coses bones de l'estiu

Ones de calor, nits tropicals, calima, tronades, esclafits tèrmics... Ja tenim l'estiu ací!

Com diuen al meu poble: la calor i el fred no se'ls mengen les rates.

Cal afrontar les adversitats de la millor manera possible perquè moltes vegades no pots fer res més que resistir. I això inclou les adversitats climàtiques.

Ara toca buscar l'ombra, traure el ventall i beure molta aigua. Crema protectora i barret. Però també festes del poble, banys a la mar, excursions, revetlles, cine a l'aire lliure, llargues migdiades i... lectures!

Recordeu que la Fundació Bromera ja ha posat en circulació la seua col·lecció estival de llibres per a fomentar la lectura en valencià.  Enguany el tema central és Jaume I ( fa 750 anys que va morir).

El dia 18 de juliol podreu aconseguir TU EM VAS DONAR LA TERRA, sobre l'arribada del Conqueridor a la Valldigna. Endevineu qui l'ha escrit!

Sols heu d'anar al un quiosc i pagar un euro de més pel Levante-EMV.

Veieu com l'estiu té coses bones?

En qui penses quan escrius?

És una pregunta freqüent quan visite escoles i instituts. 

Penses en el públic? En si li agradarà el que escrius?

Insisteixen.

Perquè la joventut és caracteritza per la seua curiositat. Llancen preguntes directes. Algunes em deixen amb la boca oberta.

La veritat és que quan escric pense únicament en els personatges i en el món que he traçat al seu voltant. Així de de màgic és el poder de la creació.

La sensació que tu manes i que tot depén de tu, fa que escapes de la realitat forània. Quan escric, sols existeix una realitat: la que jo he creat.

Resulta un fenomen molt més potent que quan llegisc. Està clar que si m'agrada un llibre, també m'endise en la ficció creada per altre. Però res a veure amb l'escriptura.

Tanmateix, quan acabe el procés i ja tinc la meua obra en mans, sí que pense en el públic. Els agradarà? Gaudiran llegint-lo? Entre l'esperança i el vertigen, desitge que lectors i lectores trien el meu llibre, que circule. Per a eixa missió ha sigut creat.

Els comentaris del públic són el meu premi o  el meu càstig. De normal, em sent premiada. Qualsevol elogi sincer representa un goig.  Si és un suggeriment de millora, prenc nota mental per al següent treball.

Perquè, atenció! En el moment que acabe una obra, en comence altra! Esglaons d'una cadena infinita, tanta com la meua imaginació. 

Així que ja ho sabeu: quan escric no pense en vosaltres de forma intencionada, tal volta sí de forma inconscient. Però queda clar que sou una part molt important en la meua tasca literària.

Adeu al mes de maig

Enguany he tingut un mes de maig increïblement literari. He fet de tot i més. Presentacions, fires, visites a aules, gales, col·loquis, etc. 

Això sí, zero temps de creació. El nou projecte haurà d'esperar-se, però tot arribarà.

Ací us deixe el resum de la marató literària en forma de vídeo.

Llengua: David contra Goliat

La literatura en valencià pot resultar un repte, una lluita. Pero no importa qui eres: David o Goliat. Tot és massa relatiu! Únicament importen la voluntat i l'actitud. Perquè estàs tu i està el món. Està la teua llengua materna i la de l'Estat. Pots rendir-te, clar que sí. Però no és ni serà mai la solució. Així que continuem avant amb un somriure amorós. Perquè som poble i tenim identitat.

Fira del llibre de València 2026

Com cada any des d'en fa més de vint, estaré a la Fira del llibre de València, al Jardí de Vivers. Divendres dia 1 per la vesprada i dissabte dia 2 pel matí. Amb l'editorial Lletra Impresa un dia, amb la llibreria Pueblo Lector l'altre. Dos llibres: 

Era foraster, i em vau acollir 

Revoltats pel destí 

Sent molta alegria de tornar a la Fira, encara que siga un repte. Perquè es tracta d'un event multitudinari, tant per la gent que acudeix, com per la quantitat de llibres que s'ofereixen. Programació i contraprogramació. Centenars d'actes i activitats.

Però la il·lusió es manté intacta.

Primavera literària.

En abril floreix la literatura, en maig eclosionen les lletres i en juny falta temps per a acabar la temporada cultural. Tres mesos molt intensos. Estrés literari.

Amb una agenda farcida d'actes, començaré doblant el dia de Sant Jordi: pel matí firmant en la llibreria Pueblo Lector i per la vesprada presentant el meu nou llibre a Oliva.

Maig tinc totes les setmanes ocupades amb més presentacions, col·loquis, reunions de jurats, visites escolars, fira del llibre, etc.

Ja vorem juny, que també es presenta mogut!

Si voleu saber més, seguiu-me a les xarxes socials.

De tota manera, propose repartir aquest frenesí literari al llarg de l'any. Que hi ha nou mesos més! Omplim el temps de lletres, versos, contes, històries, etc. 

Si us sembla bé, feu-m'ho saber. Jo encantada d'acudir allà on em conviden.